La dama de blanc

En un club de lectura, de tant en tant s'ha de llegir un clàssic i vam escollir Willkie Collins d'entre els autors del segle XIX. La novel·la escollida va ser La dama de blanc.

Els membres del Club vam coincidir en moltes opinions, sobretot, qui el va llegir en català, va lloar la traducció tan acurada de Lluís Comes i Arderiu.

Alguns dels temes que es van comentar van ser les grans diferències en el tracte entre homes i dones. Hi ha un tracte masclista normal per l'època en què se situa l'obra i que resulta molt evident llegint-la ara. Les dones estan totalment sotmeses a un tutor masculí: pares, oncles, tutors, marits... Algunes de les frases que es van llegir en són la mostra: Homes! Són els enemics de la nostra innocència i la nostra pau. Se'ns emporten a la força lluny de l'amor dels pares i de l'amistat de les germanes. Es queden amb el nostre cos i la nostra ànima, i lliguen les nostres vides a les seves de la mateixa manera que amb la cadena fermen un gos a la caseta.

El classisme també hi és present. Només els rics i poderosos tenen accés a la cultura i tracten el servei gairebé com esclaus. La població més humil té molt poques oportunitats de sortir de la pobresa i de la ignorància.

Un altre dels temes de l'obra és la preocupació per la identitat tant la personal com la social. Trobem reflexions sobre el caràcter anglès i la població anglesa respecte a altres països europeus com Itàlia o Alemanya.
Evidentment, una novel·la clàssica com La Dama de blanc té una gran dosi de romanticisme, d'amors platònics i amors impossibles per les diferències socials.

L'obra es desenvolupa en zones rurals i a Londres, sobretot. L'autor aprofita per reflexionar sobre les diferències de la qualitat de vida entre viure al camp o la ciutat. Fa una crítica sobre el creixement desmesurat de la ciutat.
Vam parlar molt dels personatges de l'obra:

Les dues germanes, Laura i Marian, tan diferents de caràcter. Laura totalment sotmesa a una promesa feta en vida del seu pare. Marian, disposada a qualsevol heroïcitat per salvar la seva germana.
Walter, el professor de dibuix, tan íntegre, galant enamorat i detectiu implacable.

Els dolents: Sir Percival, el Compte Fosco i la seva esposa. Disposats a qualsevol malifeta per aconseguir l'herència de Laura.

El Sr. Fairlie, l'oncle tutor de les germanes. Tan egoista que aconsegueix ser el personatge més còmic de l'obra.

Finalment, Anne Catherick, la dama de blanc, que aporta la part inquietant de la novel·la, el misteri. Personatge que provoca angoixa, simpatia i pena.

Els personatges secundaris de la novel·la també són importants, ben retratats, bàsics per arrodonir la història.

Es van comentar moltes reflexions importants, llegint frases que havíem subratllat.

Si us ve de gust deixar comentaris o recordar frases que vau subratllar, millorarem encara més el record de la lectura.