Barcelona, una ciutat només per als turistes?
Propostes i iniciatives perquè Barcelona no perdi el seu encant.
Com ha de ser la Barcelona del segle XXI?
Diu Xavier Trias al pròleg: «L’Antoni ha volgut fer un exercici molt necessari: sentir la ciutat, tocar-la, recórrer-la, escoltar i estimar les persones que hi viuen i configuren realment la nostra ciutat.» I efectivament el llibre d’Antoni Vives només s’entén des de la vivència plena de Barcelona, des del seu coneixement i la seva estimació. Ens mostra Barcelona com una plataforma creativa i innovadora, amb capacitat de lideratge, una ciutat feta a la mesura de les persones, un espai idoni per promoure la cultura catalana i un excel·lent punt de trobada entre la gran diversitat de cultures del món.
Però Vives ens manifesta també la seva visió crítica amb el rumb que està prenent la ciutat i les polítiques que s’hi desenvolupen. Per no acabar sent una «ciutat de cartró pedra», gairebé un parc temàtic per a turistes, i per recuperar una certa Barcelona dels ciutadans, l’autor apunta línies estratègiques i d’actuació que, cada dia que passa, semblen més i més necessàries.
Antoni Vives
Nascut a Barcelona el 1965, és llicenciat en Ciències Empresarials i especialitzat en màrqueting i comerç internacional. Ha estat president de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana, president de la Fundació Aureli Maria Escarré pels drets col·lectius dels pobles i vicepresident de l’Associació Antisida de Catalunya. És soci d’Acció Cultural del País Valencià.
L’any 2002 va publicar els llibres Catalunya, entre la perplexitat i el somni, i, en col·laboració, Barcelona o Madrid? (Angle Editorial). L’any 2003 va guanyar el premi Octubre d’assaig amb El nacionalisme que ve. El 2005 va rebre el premi Prat de la Riba d’articles periodístics. Actualment, és vicesecretari general de militància, participació i formació de Convergència Democràtica de Catalunya, i director de la Fundació Ramon Trias Fargas.
Laura Cantarella (autora de les fotografies)
Nascuda a Savigliano (Itàlia) el 1972, és arquitecta i està especialitzada en fotografia de paisatges i reportatges d’arquitectura. La seva obra s’ha exposat a Barcelona, Madrid, València, Florència, Venècia i Torí. Ha estat professora d’Elisava Escola Superior de Disseny (UPF) i de la facultat d’Arquitectura de Torí.
