Gràcia és un barri de Barcelona que està de moda per un cúmul de factors i de circumstàncies. Què té de particular? El paisatge i el paisanatge. El seu traçat urbà amb carrers estrets, el veïnat, els tallers d’artesans, les botigues de disseny i dels articles més insospitats, els bars de tota la vida, els cinemes Verdi i Texas i el Teatre Lliure, la Festa Major, els negocis de proximitat, el teixit associatiu i cultural, les escoles de ball, de teatre o de circ. L’ambient popular i alhora bohemi.
Entre el veïnat de tota la vida hi ha un sentiment gracienc molt arrelat. Hi ha gent gran que encara “baixa a Barcelona”. O els socis més veterans de l’Europa “només” ho són d’aquest club. Gràcia va ser un municipi independent durant la segona meitat del segle XIX i ara és un barri ‘chic’ de la capital de Catalunya capaç d’expedir passaports “de la República de Gràcia”. La fama, però, ha generat gentrificació.
És molt internacional, amb ciutadans de 108 nacionalitats diferents. El seu caràcter obert atrau professionals lliberals que teletreballen, emprenedors, artistes i dissenyadors que busquen la novetat i un espai apte per a la creació. Això es reflecteix també en l’àmplia varietat de locals de restauració amb tota classe d’olors i sabors.
El llibre, àmpliament documentat i molt il·lustrat, fa un repàs ampli del batec actual del barri des de l’òptica d’un escriptor i comunicador, nascut a Gràcia i veí durant 29 anys, que tot mirant enrere ha retornat 40 anys després als escenaris de la seva infantesa, ha trepitjat els diversos ambients i ha tastat el canvi de pell amb els seus protagonistes.
