Per a qui vulgui saber què es deia a l’Antiguitat sobre les biografies de Tales, de Parmènides i de Plató, entre molts altres pensadors, les Vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres són, sens dubte, l’obra de referència. El text de Diògenes Laerci, estructurat en deu llibres, es complau a explicar anècdotes, a recollir dades que si no fos per ell s’haurien perdut, a establir relacions entre els diversos filòsofs. Per la seva extensió, el seu grau de detall i la diversitat de la informació que transmet, és una obra singular en el panorama de la literatura antiga conservada.
Aquest tercer volum conté el quart i el cinquè llibres, que giren al voltant dels pensadors vinculats a l’Acadèmia platònica, com ara Espeusip, Crates, Arcesilau,o Polemó, i als de l’escola dels peripatètics, com Teofrast, Estrató o Demetri de Fàleron, amb Aristòtil al capdavant. La traducció de Sergi Grau és la primera que té en compte l’edició més recent de l’obra laerciana, a càrrec de Tiziano Dorandi, que presenta notables millores respecte de les edicions anteriors.
Per tot això, aquesta traducció resulta indispensable per als estudiosos del pensament filosòfic antic, i constitueix una font de delectança per a qualsevol lector interessat en les vides, les anècdotes i les doctrines dels pensadors grecs.