La poesia d’Ametller és una obra exuberant en la qual gairebé tots els temes tenen cabuda. Maximalista i plena de matisos, a vegades fa l’efecte que sigui escrita a raig, amb passió, però una lectura atenta ens mostra que realment és una obra ben pensada, quasi al mil·límetre. Si tenim en compte que és una poesia que abasta tota una vida, s’hi veuen reflectits la totalitat dels sentiments i emocions inherents a tot individu.
Ametller és capaç d’explicar de manera despullada la duresa amb què a vegades ens colpeja la vida, ja no pas per alliberar-se del dolor que li comporta, sinó per fer-lo evident en la seva intimitat escrita.
De l’epíleg de Marta Puigventós Pons
Ventura Ametller (Pals, 1933 – Mataró, 2008), veterinari de professió, va ser un escriptor singular i extemporani, quasi furtiu. Bonaventura Clavaguera i Clavaguera, batejat per Salvador Espriu amb el nom de ploma de Ventura Ametller, va escriure tota la seva vida de manera discreta, metòdica i rigorosa. De la seva obra s’ha publicat l’assaig "Teoria general de l’universalisme" (1979), prologat pel seu amic Josep Pla; els llibres de poemes "El primer quadern de Bel Dezir" (Premi de Poesia Marià Manent, 1981); "Paradigmes esotèrics" (1991) i "Antologia d’emergència" (2016), i les novel·les "Summa kaòtica" (1986) i "Resta kaòtica" (2008). Intel·lectual de primer ordre, enamorat de l’art i la música, inquiet i àvid de coneixement, la seva vida va transcórrer treballant en un escorxador, aliena als cercles literaris del moment. Un outsider de difícil classificació, encara avui.
