L’escriptor Joan Sales exposa l’ànima en una carta del 1937 al seu gran amic, el poeta Màrius Torres. L’autor d’Incerta Glòria, sol en aquell front de guerra, escriu: «Déu va viure entre nosaltres fet un vagabund com tots, rodolant a l’atzar dels camins i vivint de caritat. […]. He arribat a un punt que ja no puc creure més que en el Déu-trinxeraire de Galilea, que baixà del Cel per ensenyar-nos que l’únic camí que duu a la glòria passa pel sofriment; un Déu d’infanteria en una paraula». En la seva meditació de l’Evangeli, Joan Sales hi descobreix aquest Jesús trinxeraire. Agustí d’Hipona veu en Jesús «algú més íntim que allò meu més íntim». Joan Pau II hi troba un Jesús que té «la veritat darrera i definitiva sobre l’home». Potser és per això que la inspiració divina ha volgut que les escenes dels evangelis siguin tan cinematogràfiques i quedin tan a l’abast de la imaginació: perquè es pugui esdevenir una trobada personal amb Jesús, un contacte vital i decisiu com els de Joan Sales, Agustí d’Hipona o Joan Pau II.
