La llavor sembrada

Memòries de qui va acompanyar l’abat Escarré a l’exili, va fundar el CIEMEN i la Crida a la Solidaritat i és a l’arrel del moviment independentista del segle XXI.

Testimoni vital de la trajectòria d’Aureli Argemí, que es desplega en diverses direccions al llarg de prop d’un segle. Nascut durant la guerra en una família religiosa i conservadora, Argemí va ingressar com a monjo al monestir de Montserrat. Va estudiar a Roma i París i es va convertir en membre del grup més inquiet i renovador de l’abadia, que seria desterrat a Cuixà, on van crear un nucli clau de l’antifranquisme catalanista. Aureli Argemí va acompanyar l’abat Aureli M. Escarré com a secretari a l’exili a Itàlia. Després de la mort de l’abat, es va implicar en la lluita antifranquista i l’any 1974 va fundar el CIEMEN, a favor de les Minories Ètniques i Nacionals. Va ser un dels impulsors de la Crida a la Solidaritat. Desvinculat de la vida religiosa, ha impulsat tota mena d’iniciatives internacionals en defensa de les llengües i les nacions sense estat. La seva vida va del nacionalcatolicisme de la postguerra fins a l’1 d’Octubre, passant per la renovació eclesiàstica, la revolta i l’expatriació de l’abat Escarré i la història política i social de l’independentisme.