El matrimoni, sosté Strindberg, va ser una invenció de la societat benestant per mantenir la família, les propietats i la posició. I, fent això, les classes altes van fer recular l’instint natural tot qualificant-lo de sensualitat i dissimulant-lo amb la galanteria. Atacs contundents contra les relacions matrimonials del gran món, pulles lacerants contra l’incipient feminisme de l’època (que, com deia l’autor, «afecta només la dona culta i és, per tant, una qüestió de camarilla»), els relats que conformen aquest llibre inclassificable van suscitar les ires de la burgesia —però també l’aclamació de les classes populars— i un judici que l’escriptor finalment va guanyar, tot i que li va malmetre força la salut mental.
