El títol _Temps el·líptic_ ja dona compte del contingut d'aquest poemari. El temps (i la vida) és dominat per dos eixos: el de les coses petites i els gestos reiterats, però també el que hi ha més enllà de l'el·lipse, la bellesa i la mort, l'amor i la soledat. Aquesta poesia diu l'esforç constant per apropar-se als batecs de la vida, a les paraules, a la música. Per atrapar-los amb les paraules, o no. I tornar a començar.