La idea d'utilitzar el ball per abordar 1'obra foixiana sorgeix de la constatació, a partir de la lectura, de la importància d'aquesta activitat per al poeta. J.V. Foix coneixia bé el funcionament d'una pista de hall i va utilitzar les possibilitats que li oferia la dinàmica d’aquest món de mons per bastir una obra que és a cavall de la tradició i de la més rabiüda contemporaneïtat.
La intensa relació que J.V. Foix mantingué amb el ball es projecta en tots els seus treballs i en alguns dels seus versos més celebrats, com el que dona títol al llibre. I és que el ball i la dansa van permetre al poeta i periodista abordar, amb ritme, els temes que més li interessaven: el pas del temps, la relació amb les dones, la importància de l'Instant,1'Amor, el desig... El ball l'acompanyarà des dels seus primers escrits a les cròniques de l’ultrason.
