El Tractatus logico-philosophicus (1921) és sens dubte una de les obres més importants de la filosofia occidental del segle xx. Wittgenstein no vol oferir noves teories sobre el món, sinó que s’interroga sobre les condicions lògiques que s’han de donar perquè el nostre llenguatge tingui sentit.
Distingeix tres tipus de proposicions possibles: les plenes de sentit, les buides de sentit i les insensates. En paraules seves, aquesta és l’escala, però, que el lector haurà de llençar després d’haver-s’hi enfilat; llavors veurà el món correctament. Certament, l’aportació més important de Wittgenstein en aquest llibre no és lògica sinó ètica: és la seva distinció entre allò que es pot dir i allò que només es pot mostrar.
