Els docents, podem promoure que l’alumnat estigui més interessat a aprendre i no tant en la «nota»? Ens podríem imaginar tot un curs sense donar cap «nota» i només al final consensuar una qualificació? Potser és un desig que molts tenim i que, si volem que esdevingui realitat, ens demana reexaminar a fons el sentit i la pràctica de l’avaluació.
Aquesta revisió parteix de l’assumpció que la funció fonamental de l’avaluació és regular tot el procés d’aprenentatge, és a dir, centrar la seva força en un bon feedback, que ajudi l’alumnat a prendre bones decisions per identificar què ja fa prou bé i com pot vèncer els obstacles que van sorgint. Condicions necessàries són el canvi en l’estatus de l’error, a fi de percebre’l com a quelcom normal i el punt de partida per aprendre, i passar el protagonisme de l’avaluació a l’alumat, atès que és ell qui ha de corregir-se, és a dir, trobar per si mateix els millors camins per reconèixer els encerts i avançar en la superació de les dificultats.
No cal dir que aquesta nova perspectiva del que tradicionalment hem entès per avaluar no es pot reduir a dir als alumnes que s’autoavaluïn, ja que, perquè ho facin autònomament, és necessari canviar molts més aspectes de la pràctica escolar. És una transformació que requereix temps, però, a mesura que es va interioritzant, l’avaluació passa a ser útil i gratificant per a tots, aprenents i docents.
