L'ULTIM ESTIU A ROMA

L’últim estiu a Roma es considera un llibre de culte i ha resistit tres generacions, totes les quals se’l
podrien fer seu. Té bons ingredients: un perdedor encantador, una història d’amor i una ciutat que
l’autor, més que descriure-la, l’acaricia. I és un text amb unes ganes terribles de seduir. Amb la intensitat
i la dosi de veritat que tenen les primeres novel·les, quan són bones.
En Leo Gazzarra és un aprenent de periodista de trenta anys, que narra la seva història, l’últim estiu a
Roma. Nascut a Milà i traslladat a la Roma del boom econòmic, tan suculenta com indiferent, sembla
incapaç de conservar feina, amistats, propietats i relacions. El seu millor enemic és ell mateix (deixa
passar les oportunitats, beu fins a l’estat comatós, és víctima de la solitud, però no se’n pot curar...), i
aquesta actitud s’agreuja quan s’enamora de l’Arianna, fràgil, imprevisible i irresistible.