'Oceà d’incertesa' és una passa més en el periple poètic de l’autor. Una passa que va afinant-se, que cerca d’arribar a l’essencial. Una poesia del no dit, del silenci; perquè (sovint) el silenci parla més que les paraules. A l’epíleg, Laia Llobera observa que «Serrahima no ens proposa de navegar per cap aventura sinó que parteix d’un estat interior d’intempèrie permanent.» La vida com un oceà d’incertesa on ens submergim per provar de trobar-nos; i, trobant-nos a nosaltres mateixos, trobar (tots) els altres i el món; descobrir-nos i redescobrir-nos.
