La maduresa com a punt àlgid de la vida, com el moment d02019;entregar-se generosament.
«L02019;home madur és la resultant d02019;un llarg procés. Ha après bé el seu ofici, ha convertit en reals un conjunt de possibilitats, ha passat per etapes puerils, plenes de mancances, com l02019;adolescència, però tot això l02019;ha enfortit. Un ésser humà és madur quan està en condicions de donar-se al món, d02019;ensenyar el que ha après als altres, d02019;entregar-se generosament, perquè els altres puguin aprendre el que ell ja sap.»
Francesc Torralba explora, amb una prosa meditada i rica en metàfores, l02019;univers en el qual ingressa la persona adulta i reflexiona sobre les profundes paradoxes a què es veu sotmès. D02019;una una banda, els fills que abans el necessitaven, en la seva joventut deixen de fer-ho. De l02019;altra, els seus pares, ja ancians, esdevenen cada dia més dependents mentre la vida se02019;ls escola. I, al bell mig, la persona adulta, amb els seus anhels i desigs. Somiar per pensar defensa que la persona que ingressa en la maduresa pot viure la seva existència com una època de màxima esplendor i realització, tot i els somnis truncats que arrossega.
