La figura de l'avar ha estat objecte d'atenció literària des del començament de la tradició occidental. Molts personatges l'han encarnat: Euclió a l'obra de Plaute o Arpagó a la de Molière però, a tots ells els manca la humanitat de la creació goldoniana i provoquen el nostre rebuig, incapaços d'inspirar la més mínima empatia. A diferència de Molière qui, un segle abans, exposa amb el seu avar un vici extremadament destructiu, Goldoni ens mostra un personatge que respon al raonament i que és capaç d'arribar a un compromís final. En aquesta obra, al igual que a la resta de producció de l'autor, preval finalment la voluntat de la dona, una dona valenta, amb idees i opinió pròpia, que s'adiria amb els ideals de la Revolució. L'avar de Goldoni ha estat considerada una petita obra mestra d'un sol acte, i tal i com el mateix autor diu al respecte:"si algú creu que és fàcil i que requereix menys estudi que una comèdia de tres o cinc actes s'enganyaria moltíssim."