DOMINA

Segon volum de la trilogia que ha estat en boca de milers de lectors de tot el món. EL PASSAT DE JUDITH RASHLEIG LA TORNA A PERSEGUIR. UN JOC FRENÈTIC EN EL QUAL, ARA, SI NO GUANYA, MORIRÀ.

Judith Rashleig ens ha demostrat com, gràcies a la seva trajectòria sanguinària, ha pogut passar de ser una becària explotada en una casa de subhastes a convertir-se en una marxant d'art internacional. Sí, la Judith ha deixat una estela de sang al seu pas, però la seva nova vida com a galerista a Venècia, envoltada d’elegància i cobdícia, representa tot allò que sempre ha volgut ser. I, a més, a porta tancada, l’alta societat ofereix un munt d’activitats luxurioses de les quals la Judith continua gaudint.
Mentre ella maquina el seu futur enmig d’aquest sofisticat ambient a Itàlia, el seu passat torna a reaparèixer. La Judith es pensava que havia fugit de París sense deixar rastre, però va cometre un petit error, un detall que la pot assenyalar directament com a culpable. Paral·lelament, la Judith sent en una festa un comentari llunyà i en aparença innocu, però que li revela que algú la vigila i li segueix la pista. Sense immutar-se, continua pensant en la seva carrera amb una despreocupació singular. En aquest context, és convidada a valorar una col·lecció d’art contemporani a la mansió privada d’un milionari rus, col·lecció d’art que considera impressionant, però que es nega a valorar. A partir d’aquí, comença una campanya sinistra de terror subtil al més pur estil de la Stasi.
Aleshores l’Elena, que aviat es convertirà en exesposa del milionari rus, fa una visita a la Judith. L’Elena ha descobert el passat sòrdid de la Judith, li confessa que coneix la seva trajectòria sanguinària i l’amenaça de delatar-la, però al mateix temps li fa una proposició: el seu marit creu que la Judith ha robat un dibuix de Caravaggio i l’Elena li exigeix que l’hi doni a canvi de no revelar els secrets de la Judith, com a mínim fins que el seu marit li demani el divorci.
Només hi ha dos problemes: el primer és que la Judith no té el dibuix, ni tampoc sap on pot ser. El segon és que està convençuda que el dibuix en qüestió és una falsificació.
Un cop més, la Judith es troba en una cruïlla de camins i sent que la seva única opció és escapar. En la seva fugida constant, la Judith entrarà en contacte amb l’escena artística underground de Sèrbia, es mourà pels districtes més insalubres de París i es deixarà endur per l’hedonisme de la comuna de St. Moritz, en una cursa contrarellotge per no ser descoberta. Però allò que la Judith no sap encara és que els seus enemics l’han convidat a un joc perillós que va més enllà, molt més enllà, del món de l’art.