Neo i Post van néixer a les pàgines del Diari de Barcelona, de la mà de Montesol, el 14 de març del 1987. A pesar d'això, tots dos pertanyen a aquella generació que va sortir de l'adolescèncía enlluernada pels hippies anglesos i pels estudiants francesos de finals dels anys seixanta, que va lluitar durant la dècada següent per fer una vida en contra o al marge del franquisme i que, després de la ressaca del desencís, es troba ara, a les acaballes dels anys vuitanta, instal·lada a la cresta vertiginosa de la modernitat. Les històries de Neo i Post, barcelonins fins al moll de l'os, són sempre una mirada lúcida, crítica, bel·ligerant i divertida sobre un seguit de personatges característics d'aquesta generació i, alhora, sobre el món pretesament cosmopolita en què es mouen. Aquest volum ens ofereix una visió escèptica (o, sovint, cíníca, i tendra algun cop) sobre la flor i la nata oficial, i la no tan oficial, de la Barcelona d'avui.
