EL PARE ES GUAI

Quan Marcos Piangers es va convertir en pare va descobrir que les coses importants de la vida familiar no eren tenir una casa gran, un cotxe familiar o la millor cuna del mercat. Que no calia pagar la millor escola bressol si tanmateix havies de ser l’últim que arribava a recollir els seus fills. Que no es tractava de comprar les joguines més cares perquè els millors jocs són gratuïts. Piangers va descobrir que el que realment importa és que dediquis temps als teus fills, que els facis cas i gaudeixis de la seva presència. Humor i tendresa d’un pare hipster amb una sensibilitat molt especial, en la línia d’implicació en el dia a dia dels fi lls per part de molts pares joves actuals.




«Pago molts quartos perquè em tractin d’heroi quan mato un escarabat. Pago una petita fortuna per anar a buscar la pilota que ha caigut al jardí del veí i que les petitones m’aplaudeixin. Pago per saber-ho tot de tot i tenir respostes per a totes les preguntes. Pago per tot això i encara ho trobo barat. Si ho penso, pago una misèria per les abraçades. Cada abraçada d’una nena de dos anys m’estalvia la fortuna que em gastaria en psiquiatres. Cada petó de bona nit m’escurça el compte del cardiòleg. Cada “t’estimo” m’allunya de l’hospital. El que pago per tot això és una moma. Quina xamba haver topat amb aquestes rebaixes! Quina promoció més gran és ser pare!».