Contes mordaços, crítics, greus, fins i tot sarcàstics.
Però alhora tendres, fràgils i entranyables.
Nens que miren núvols, nens orfes, nens sense
braços, sense dits, nens grans abandonats en una
societat infantil en què els contes de fades no
tenen un final feliç. En aquests nens de llet, fílies
i fòbies barderianes configuren un món de criatures
víctimes d'uns adults desorientats i emocionalment
inestables.
"A l'univers de bardera no hi ha distincions
morals entre la mutilació i la repació, entre els
actes de crueltat i els actes d'amor que perpetren
els seus nens de llet".
Antoni Munné-Jordà