L’Empordà dels nostres avantpassats no va ser mai la terra plàcida, tranquil·la i estiuenca que coneixem avui en dia. Llavors els nuclis habitats del litoral vivien aterrits, amenaçats i colpejats per diverses onades de bandits malfactors vinguts de mar enllà que segrestaven, robaven i mataven.
La gent va haver de patir durant segles l’acció d’aquests pirates i corsaris forans genovesos, pisans, algerians, francesos i anglesos. Durant segles, les viles de la costa empordanesa van aixecar muralles, torres de defensa i una eficient xarxa de comunicacions per a anticipar-se i preveure el perill.
A finals del segle XVIII comerciants i patrons empordanesos, cansats de viure en una situació permanent d’amenaça, van armar vaixells i es van llançar a la mar a combatre l’enemic. Van ser les dècades daurades del corsarisme empordanès, encapçalades per capitans corsaris com Martí Badia o Jeroni Basart, protagonistes de gestes marítimes de gran valentia i heroïcitat.
