Censurada i finalment prohibida per l?Institut Freud a Viena, aquesta brillant i polèmica conferència fou finalment pronunciada al Museu Freud de Londres. La infrangible i preclara veu de Said pot encara escoltar-se amb tota la seva enèrgica i exemplar vitalitat. El present assaig de l?autor examina, mitjançant un
conjunt impressionant de materials procedents de la literatura, l?arqueologia i les ciències socials, les profundes conseqüències que es poden treure del llibre Moisès i la religió monoteista, de Sigmund Freud, amb relació a la situació política actual al Pròxim Orient.
Demostrant un arrelat interès en l?obra de Freud i en la influència d?aquesta sobre la seva pròpia, Said afirma que el fet que Freud proposés que Moisès no
era jueu desautoritza qualsevol intent d?atribució d?identitats ?pures? i, a més a més, que el problema de la identitat no es pot estudiar ni resoldre plenament
sense reconèixer els límits que li són inherents. Said diu que una tal concepció, irresolta i plena de matisos, de la identitat, si s?hagués plasmat en la realitat política hauria pogut constituir la base per a un nou acord entre jueus i palestins. En canvi, l?avanç implacable d?Israel cap a un estat exclusivament jueu nega qualsevol concepció del passat més complexa i inclusiva.
