EL RELLEUVaig fer-me gran la nit que el meu pare, tendre com un nadó, s`adormí al sofà.Eren més de les tres de la matinadai no el volia despertar, però el sodel televisor i el trepig brusc, equívoc, van provocar el xiscle sec del patriarca.Amb els ulls fits va preguntar-me, de sobte, si ja havia arribat el meu únic germà.Jo no he estat mai cap mentider, però aquell home, de cop, s`havia envellit, els ulls vermells, com dues roses cansades, van fer que el seu límit reposés en mi.Alleugerit, no va trigar gaire estonaa marxar cap a la fosca habitació, i jo vaig carregar amb tot el seu pesla resta de la meva vida.Jordi Valls (Violència gratuïta, pàgina 19)