Totes les poesies escollides d'aquest llibre brollen del plany per la humanitat, de l'anhel envers la humanitat. El tema constant és pròpiament, no pas els problemes i sentiments particulars de l'home, sinó, senzillament, l'home com a tal, la humanitat. El moviment expressionista fou el darrer esforç comú, general i conscient de tota una generació cap a una nova creativitat i un nou perfeccionament de l'art, la música i la poesia --i també de la humanitat, tal com aquest moviment confiava al principi--. La poesia expressionista fou, en les seves visions i formes, el baròmetre que marcava d'avançada les sotragades del segle XX i és estimulant de veure com una generació de joves poetes s'enfronta a la decadència de l'home europeu i del seu art, de veure l'atreviment d'aquella generació de 1910 a 1920: l'atreviment envers l'amor de l'home present i futur, i l'atreviment d'un assaig permanent en la vida i la poesia. El crepuscle de la humanitat es considera l'antologia clàssica de l'expressionisme, la més representativa, el primer i únic recull d'aquest cercle. Moltes de les poesies que aplega aquest llibre es consideren avui les millors i les més rellevants de l'expressionisme.