La vida i l’obra de William Butler Yeats van indissolublement unides al seu país, Irlanda, i a l’experiència dels anys de lluita per la independència. La seva relació amb el moviment independentista no fou, però, gens fàcil. Yeats aspirava a una Irlanda diferent, amb una sensibilitat i una cultura diferents, basades en les antigues arrels celtes, encara vives en el poble, que, unides al rigor intel·lectual i formal, havien de marcar la diferència amb el materialisme del món anglès i, en general, del món modern. Aquesta posició, decididament decantada a favor de l’art i de l’esperit, li causà innombrables malentesos i conflictes, però alhora el portà a escriure uns poemes que són dels més sòlids i emocionants del segle xx.
La present antologia de 150 poemes (en homenatge al 150è aniversari del seu naixement) és la primera en català que inclou poemes de tots els llibres que publicà al llarg de cinquanta anys i que permet, per tant, resseguir l’evolució de Yeats des dels seus inicis romàntics fins a la poesia basada en la seva experiència personal i col·lectiva de tants anys.
William Butler Yeats (1865-1939) provenia d’una família de comerciants anglesos instal·lats a Irlanda el segle xvii. Ja de molt jove abandonà els estudis d’art per dedicar-se plenament a la creació i propagació d’una cultura pròpiament irlandesa basada en les llegendes, encara populars, dels antics mites celtes i, sobretot, en la vigència, entre la gent més senzilla, de la creença en forces espirituals que embolcallaven les seves vides. Les llargues estades de petit a casa dels avis, a Sligo, al nord-oest de l’illa, el van marcar profundament.
La seva evolució poètica derivà, però, cap a vivències més personals i, pocs anys més tard, a causa del moviment independentista, cap a l’experiència sovint dramàtica de la lluita col·lectiva, per acabar, en els seus últims anys, en una actitud de constant revolta contra la fatalitat de l’envelliment, sempre, però, amb la seva visió de la permanència de l’art i de l’esperit. Paral·lelament a la poesia, treballà durament en la creació d’un teatre irlandès d’alta qualitat, encara avui present en el teatre The Abbey, a Dublín.
La força de la seva veu i de la seva experiència, tant la personal com la col·lectiva, van construir aquests versos, probablement els més ressonants en llengua anglesa del segle xx. El 1923 li fou concedit el premi Nobel de literatura.