Aquest plantejament, així d'estrany, recorre les pàgines de tota la novel·la, perquè el que la fa diferent de la resta és que l’absurd, l’humor i el toc surrealista afloren quan els nois, de sobte, viuen amb absoluta normalitat el contacte amb àliens a la muntanya de Lluc de Mallorca. La història situa els quatre nois, de 16 anys, en plena època postfranquista amb tot el que això comporta: les tan esperades classes mixtes a les aules, l’arribada de les grans superproduccions del cinema americà com Tiburón, l’homosexualitat emergent... Tots aquests ingredients es veuen reforçats també en la comicitat del llenguatge, que l’autor aconsegueix a través del to i els diàlegs dels protagonistes amb un humor molt nostrat que costa de trobar en les novel·les actuals.