El món de Joan Ferrer és el balanç d’una existència vista de l’exili estant. Una novel·la que és també la crònica antiheroica d’un desplaçat, un solitari que observa i reflexiona des d’una cambra de dispesa o que camina per la gran ciutat, decidit no pas a sobreviure, només, sinó a habitar un espai físic no escollit d’antuvi. I disposat a conquerir, alhora, el seu jo moral dintre aquest espai. Joan Ferrer és, doncs —d’aquí el joc irònic amb el nom—, l’exiliat per excel·lència.
