L’indici d’una expressió perduda, «estat d’absència», descoberta en un llibre, guia el narrador a la recerca del secret que s’oculta darrere el seu rastre, del qual, ara, vol descobrir els possibles sentits. A poc a poc es veurà com aquell indici desvetlla una successió d’idees i d’imatges que encerclen l’existència mateixa del narrador. Seguint els senyals que l’expressió trobada deixa en Ernst Jünger, Charles Baudelaire i Fiòdor Dostoievski, Marcel Proust i Ramon Llull, Samuel Beckett i Descartes, entre d’altres, el narrador hi reconeix una qualitat viva i desconcertant. Una qualitat que ho transforma –i identifica– tot en una realitat que ultrapassa la lògica de la certesa i la versemblança.
