Obligat per les circumstàncies (expulsió, el 1893, de la residència dels marquesos de Comillas, al Palau Moja), Jacint Verdaguer va iniciar la seva «defensa» amb un comunicat a la premsa el juny i un altre l'agost de 1895, en els quals reclamava justícia i llibertat. En dues sèries d'articles, de 1895 i 1897, amb una prosa brillant, capdavantera del periodisme polèmic i de combat com el que consagraria Émile Zola amb «J'accuse», exigia que li aixequessin la suspensió a divinis pel fet que no era boig ni era desobedient i que havia de prevaler la llibertat de viure on i amb qui volgués, per defensar la seva condició de clergue i els seus interessos com a escriptor.