Al maig del 2005 els diaris feien públiques les proves documentals segons les quals Enric Marco, fins aleshores president de l'Amical de Mauthausen, no havia estat, en realitat, en cap camp de concentració nazi. Al setembre del 2007 el New York Times destapava que la barcelonina Alicia Esteve Head, promotora d'una organització de supervivents dels atemptats a les Torres Bessones de Nova York, no havia escapat, com afirmava, de les flames i del caos de les explosions dels atemptats de l'11 de setembre de 2001. En els dos casos els impostors van al·legar raons altruistes per haver falsificat les seves dades personals. Tanmateix, molta gent es va sentir ultratjada i moltes preguntes van quedar sense resposta, suficients per escriure'n una novel·la. Orquídies blanques a Central Park neix de la reflexió entorn d'aquests fets i de la disparitat d'opinions que van provocar. No es tracta d'una crònica, sinó d'una invitació al lector a descobrir les paradoxes de la conducta humana