«Si no fos egipci, hauria volgut ser-ne», heus ací la citació de Mustafà Kàmil que dóna el to d?aquest recull de setze contes i una novel?la d?Alaa Al Aswani.
Amb un estil sense floritures, l?autor tracta cruament i amb tendresa els seus personatges ?singulars en la seva follia, en la seva desesperació i en la seva pobresa?, i ens parla del menysteniment secular que pateixen i que els aboca a l?esterilitat dels seus anhels i a l?obscurantisme. L?escriptor ens acosta amorosament al seu Egipte amb ironia, amb una narració potent sobre la condició humana dels seus contemporanis, de les servituds, dels sentiments i de les esperances. No és estrany, doncs, que quan Alaa Al Aswani va presentar aquest recull a l?Organització del Llibre d?Egipte li fos denegada la seva publicació.