L'Escaquer és dalt de tot del Mur que separa el reialme Blanc del reialme Negre, que són les dues regions que formen el país dels Escacs, un país de blancs i negres on els matisos són molt mal vistos: el gris no existeix o, molts ho voldrien així, no hauria d'existir.
L'ordre que hi ha a l'escaquer és el reflex de l'ordre que hi ha en els dos reialmes, quasi idèntics, quasi simètrics. Com sempre, però, hi ha escletxes i des de fa molts anys, malgrat les normes que governen la vida en el país dels Escacs, hi ha peces que no veuen les coses de la mateixa manera que les autoritats. Els reis i les reines de cada reialme blasmen el reialme contrari. Per a les negres les blanques són unes lladres, per a les blanques, els negres unes inútils i, al contrari, per a les blanques el seu reialme és el millor que podria haver-hi al món, però, les negres, ¿què han de dir?, diuen que és el pitjor lloc on una peça podria viure. Els dos reialmes han estat en guerra des de temps immemorials i que per això van construir el Mur, que els separa, i l'Escaquer, que els serveix de camp de batalla.
Per tot això, A (per als seus companys peons), el peó A (per a la resta de peces de l'Escaquer), Alberic, per als seus amics i la seva família, vol anar a parlar amb el rei negre. A trenca totes les normes que ha jurat servar perquè veu que en les lluites entre els dos bàndols, dalt de l'Escaquer, els peons són els més perjudicats. Tot i això, la seva lluita va més enllà i pensa en les diferències que separen les peces, en la història que els ha portat fins aquell punt i en com de difícil serà recuperar una convivència raonable.
En tota aquesta aventura, els amics es convertiran en enemics i els enemics en amics; el blanc no serà sempre del tot blanc i tenyirà un negre que no ha estat mai massa pur; les relacions seran canviants, complexes, en contra del que diuen les lleis; la història, contradictòria... I tot plegat, no deixa de ser l'aventura d'un peó que pensa que no ha de ser forçosament el peó que tothom espera que sigui.
