La Carola no té por de res ni de ningú. No és estrany, per tant, que no s?espanti gens ni mica quan una veu greu i terrorífica se li adreça de nit.
?Carola! ?deia la veu?. Carola!
?Sí ?respon la Carola?. Què passa?
La Carola, precisament, no és de les que es deixen endur pels
nervis; no obstant això, no pot evitar empipar-se com una mona
quan el monstre que s?amaga sota el seu llit la pren amb el pingüí de peluix. La intrèpida Carola ens ensenya a desarmar les nostres pors amb arguments molt convincents: això de tenir por és una estupidesa inútil; qui no en té, disposa de més temps per jugar.
