Antoni Rubió i Lluch (valladolid, 1856-Barcelona, 1937) va aplegar el 1883 els comentaris que l'expedició de la Companyia
Catalana va suscitar a Atenes i Neopàtria des del moment de la seva incursió el segle XIV fins a les acaballes del XIX. Més d'un segle més tard, Llibres de l'Índex recupera aquell llibre.
"L'expedició catalana a l'Orient" és un treball exhaustiu i científic, una recerca d'indicis i testimonis valenta en què no s'amaga cap opinió sobre l'heroisme i les malvestats dels soldats que arboraven la bandera quatrebarrada. Però sobretot, més enllà d'un treball historiogràfic de verificació identitària, és una mostra valuosa del que la Renaixença va suposar en tant que catalitzadora de la reucperació històrica i cultural catalanes.
El retrat que (per via interposada, sempre és l'opinió grega el que llegim) es dibuixa sobre aquells avantpassats nostres resulta eloqüent si l'acarem amb el que altres nacions -no tan llunyanes en l'espai com la grega- tenen avui sobre Catalunya.
