Novel·la espistolar, escrita el 1721, les Cartes perses no han perdut en tot aquest temps res de la gràcia, la força i la intel·ligència que hi va imprimir el seu autor. Filòsof moral, en el sentit més genuí del terme: en aquestes cartes —lliçó permanent d’humanitat —reflexiona amb franquesa i autoritat sobre la vida i els costums de la seva època. I ho fa amb una novel·la epistolar perquè pensa que d’aquesta manera donarà autenticitat a les seves opinions i a les seves crítiques. El resultat final, però, és una gran novel·la que ofereix, com en un tapís multicolor, una gran narració —lúcida, sovint àcida— sobre la seva època.
