Durant els últims anys de vida de la Montserrat Roig, Isabel-Clara Simó va compartir amb ella moments d'oberta i franca amistat. Escriptora, periodista i actriu ocasional Montserrat Roig ha estat una de les dones que han deixat més empremta en la societat catalana dels últims temps. Ara, catorze anys després de la seva mort, Isabel-Clara Simó ha volgut copsar la polièdrica figura de Montserrat Roig, una dona compromesa, lliure, ambiciosa, admirada per la gent, però sovint incompresa malintencionadament per alguns sectors. Biografia i homenatge, sí, ens diu l`autora, però també un intent de sintetitzar les valuoses aportacions de Roig en diferents àmbits: el feminisme, la literatura, el periodisme, etc. «Malgrat l`amistat, malgrat l`admiració, no voldria que aquest llibre esdevingués un panegíric de l`autora barcelonina. És un homenatge, això sí, però no hi ha cap intenció de convertir en "santa" una dona lliure, decidida, ambiciosa i d`una personalitat abassegadora. I és el curiós lament per una pèrdua.» Isabel-Clara Simó.Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943), doctora en filologia romànica, ha exercit l'enseyament i el periodisme (En legítima defensa, recull dels articles publicats a l'Avui). Escriptora extremament versàtil, va entrar en el món de la literatura amb el recull de contes És quan miro que hi veig clar (Premi Víctor Català 1978). Les seves nombroses obres l'han feta mereixedora dels premis literaris més importants: el Premi Crítica Serra d'Or 1993 per Històries perverses, el Premi Sant Jordi 1993 per La salvatge, el Premi València de Literatura 1995 per La innocent, o el Premi Andròmina de Narrativa 2001 per Hum... Rita! L'home que ensumava dones. Altres obres remarcables que l'han convertida en una de les autores més llegides en llengua catalana són: Júlia, El Mossèn, El professor de música, El gust amarg de la cervesa, T'imagines la vida sense ell? i Angelets.