'Diuen que Matisse solia exclamar: 'Als pintors els haurien de tallar la llengua!'. Hem de suposar que era
una manera, potser massa radical, d'expressar la convicció que la pintura s'ha d'explicar sola. Sigui com sigui, si
Matisse pensava així segur que en Joan Mateu li cauria bé. En Joan és un home de poques paraules. El seu discurs està
plenament contingut en les formes i els colors, en la llum i la composició, que donen sentit a la seva obra i expliquen
la seva sensibilitat d'artista. Aquest llibre, però, és el resultat de l'experiència de deixar parlar no pas l'autor
sinó el receptor de l'obra. Una dotzena de personatges lligats al món de la cultura i l'escriptura han volgut dialogar
amb alguna de les pintures de Mateu que ells mateixos han triat.' Pròleg de Miquel Berga Les obres de Joan Mateu (Salt,
1976) defugen l'abstracció, però no es limiten a reproduir la realitat, ja que suggereixen més del que postren:
l'observador ha de completar-les. Situat davant un quadre de Joan Mateu, cadascú assiteix al naixement de sospites, de
revelacions i d'hipòtesis.
