En aquest llibre l'autora argüeix que el català -com altres llengües- té tres enemics: la legalitat vigent d'un Estat, que li denega àmbits d'ús; l'opacitat d'un discurs des d'un punt de vista català, que impedeix una conformitat social capacitada per donar categoria de valor únic a la cultura catalana, i la lliure circulació del discurs de la por, un discurs que es basa en el fet que l'ús del català o l'exercici d'un punt de vista particular i en català són elements de conflicte social o estan subjectes a restriccions de mercat. La publicació sorprén perquè és capaç d'encarnar -en el sentit religiós de la paraula, "revestir d'una forma corporal", que diu el diccionari de l'IEC- les més sofisticades teories sociolingüístiques en el dia a dia més ordinari de la llengua. La potència de l'anàlisi de Rosa Calafat prové del fet que para atenció a allò que és donat per descomptat, evident o implícit. És a dir, allò que, de tan habitual, passa desapercebut i esdevé gairebé invisible a la consciència. Al contrari que un joc de mans, el llibre mostra l'engany que el truc ens havia amagat.
