Caminarem per senders que travessen els flancs verticals d’una muntanya damunt la timba, d’altres que voregen cingleres o ressegueixen carenes; per camins que transcorren per relleixos i cornises o que arriben fins al capdamunt d’imponents penya-segats on se’t pot encongir l’estomac. Es tracta d’itineraris entretinguts i lluminosos alguns reptadors pels seus trams exposats o passos equipats, als quals caldrà parar atenció a on posem el peu. Tot i això, no requeriran de coneixements tècnics ni d’equipament especial, únicament i com ja imagines, hauràs de tenir en compte que es tracta de camins poc recomanats per a persones amb por a les altures. I és que tots tenen en comú que en algun punt del camí pots sentir la sensació de vertigen davant l’abisme. Aquest és sinònim de perill i ens connecta amb una de les nostres pors més primàries, però alhora té quelcom magnètic.
